Els ''BLAUS'' Ensopeguen a Torredembarra però s'alcen amb força a Tortosa

Després de la còmoda victòria contra l'AE Montblanc a casa, amb una exhibició de joc i força dels cadets blaus (81-31), encaràvem un cap de setmana de “bojos” amb dos partits difícils i resolutoris de cara a decidir el liderat. 

Afrontàvem el partit contra els de la Torre, un dels ossos de la competició, segurs de les nostres possibilitats després de 17 jornades sense conèixer la derrota i havent resolt el partit d'anada amb un avantatge contundent de més de 40 punts. Però aquest no era el nostre dia i com a premonició, el canvi sobtat d'escenari: del confortable pavelló Sant Jordi a “l'hangar” de llauna de “Els Caus”, una autèntica caixa de trons on reverberava fins i tot la respiració. El partit se'ns va posar de cara amb un primer parcial de 0 a 11 que feia preveure una victòria còmoda. Res més allunyat de la realitat. El “coach” local aturà la desfeta amb un temps mort providencial, alliçonà a crits els seus nois que sortiren a mossegar, i canvià el signe del partit. Els nostres, excessivament confiats,  no van saber reaccionar davant del canvi de guió. No entrava res en joc exterior i no tancàvem bé el rebot. No s'executaven les jugades que marcava l'Aleix i s'abusava del joc individual, amb els consegüents errors producte de la precipitació. Davant la desesperació, es van cometre algunes faltes innecessàries que van condicionar també les rotacions. Cal dir, no podem pas obviar-ho, que alguna venia com a reacció comprensible davant la falta de penalització del joc dur dels torrencs per part de l'àrbitre. Tot plegat, amanit amb algunes accions des de la taula diguem-ne que “poc ortodoxes” (a l'últim minut, per exemple, el rellotge trigava molt a aturar-se quan s'assenyalava interrupció del joc). Amb tot, només vam caure de 3 punts i mai vam perdre la cara al partit. Als últims 10 segons vam tenir l'oportunitat d'empatar, amb un intent de triple del Marçal que fou avortat per un defensor local amb un cop molt fort al maluc pel darrere, i que l'àrbitre deixà inexplicablement sense penalització (el blau, però, encara hi persisteix). En fi, algun dia havíem de perdre. (Resultat final: 60-57. Parcials: 14-22, 32-30, 45-45, 60-57).

Quan tot just ens refèiem de les ferides del darrer partit, agafàvem de nou carretera i manta i fins a Tortosa, on ens esperava un dels rivals directes en la lluita pel liderat. La derrota del dissabte ens obligava a guanyar sí o sí. Ben escortats per una nodrida “torcida” puigsallenca, els blaus van corregir els errors de la jornada anterior i davant d'un equip superior van saber aplicar-se amb les virtuts que els caracteritzen: intensitat defensiva i ritme alt de joc. Tot i la forta defensa local, la ràpida circulació i el joc col·lectiu van portar-nos a un “coixinet” de 9 punts al final del primer quart que, ben administrat, va ser suficient per arribar al tram final del partit amb molta pólvora encara per cremar. A l'últim quart, davant d'un Tortosa fos per l'esforç, vam poder veure els minuts més inspirats dels blaus, amb diferències que arribaren fins als 18 punts. (Resultat final: 68-82. Parcials: 12-21, 31-40, 56-61, 68-82)

Des d'aquí desitgem que el Ricard Borrull es recuperi ben aviat de la lesió lleu que el té KO i es reincorpori a l'equip.

Jugadors:  Edu Abelló, Esteve Baraut, Adrià Fenoll, Marçal Ferran, Xavi Lozano, Ferran Llauradó, Marc Romero, Josep M. Sabaté, Pol Sanz

Entrenador: Aleix Roca.