Perdem contra el lider i els elements.

El passat diumenge i després d’una bona ratxa ens enfrontàvem al líder amb un partit decisiu per les aspiracions de guanyar l’actual lligueta. Val a dir que els vendrellencs ens han deixat la impressió d’un gran equip  amb quantitat i qualitat. Onze jugadors de tècnica exemplar ,velocitat estratosfèrica  i alçada molt compensada..Ja escalfant es feia palesa la seva facilitat per encarar taulells i el domini de l’esfèric amb accions espectaculars  que trenaven rapidíssims.

Els nostres es veien forçats tota l’estona per mantindre el ritme del partit i hem acusat la manca d’un altra pivot, doncs l’abandó de l’Edu Alberich ens causa amb partits d’aquesta entitat un greu desequilibri. Així i empenyent amb ganes guanyàvem el primer quart (12-11) però a un preu excessiu doncs tant el Josep Agustí com en Joan Calba anaven carregats de faltes.

Pel segon s’improvisaven recanvis sota el pal baix i davant  rivals d’aquest perfil  l’equip fluixejava i també queien masses personals. Sort d’un parell de triples que hem pogut clavar , però ràpidament entràvem als bonus i a espentes i rodolons aguantàvem amb un arbitratge molt deficient i una defensa trencada doncs el seu base i alés s’escapolien  a tota metxa. Un fet curiós i d’agrair es produïa quant desprès de xiular falta amb un clar contraatac nostra l’entrenador rival ordenava als seus que es deixessin encistellar. Un fet que denota el carisma de tot un senyor que també demostrà el seu tarannà davant un marrec seu que esbiaixava una mica  amb accions punibles i  gestos obscens. 23-29 i descans.

A la represa un inspiradíssim Alex Cristòfol donava alè al malalt i amb dos triples consecutius acariciàvem el miracle. Una acció del colós Joan redimit ens ha dut a l’èxtasi dons empatàvem la disputa,però la maquina del Roda ha rodat  i amb un contraatac i dos triples ens tornaven a distanciar .33-41 , ja arrufàvem el nas.

A l’últim es mantenia la diferència amb matisos doncs si l’ Edu Baiges demostrava ganes i coratge sota taulell , avui màxim anotador, les repetides entrades del base  vermell acabaven inexorablement amb assistència o cistella. M’han comentat que no defensàvem prou expeditivament però el cert era que acusàvem les faltes i el Josep desapareixia al tram final ,un luxe que no ens podem permetre. A la fi resignació i ànims doncs el rival ha demostrat una gran classe tot i que els elements ens han desdibuixat. Com a dada curiosa dia de dianes als triples (5) i pèssim de tirs lliures,cal millorar.

S’acaba la primera volta i crec que el resultat es molt positiu, doncs estem immersos amb un grup molt igualat amb quatre capdavanters clars  i algun equip més a sota que a  vegades dona la campanada. Estem tercers havent pujat de la prèvia pre-nadal i encarem una segona volta on es factible guanyar-ho tot o perdre varis partits. No hi ha clars dominadors de nivell inabastable ni tampoc marietes per tancar el marcador a cada desplaçament, en suma hi ha emoció i “vidilla”. Ens falta un xic més de tensió i velocitat i potser un altra pivot donada la comentada baixa, pel demès,

ENDAVANT PS CADETS NEGRES!!!!  el repte és entrenar  i fer-ho molt millor!

Crec que tenim recorregut per millorar i això ens ha de fer mantindre la il·lusió.

Diumenge sant tornem-hi enfront el Calafell que està en ratxa i tenim de rescabalar-nos.