Un adjectiu popularitzat als diferents medis audiovisuals i que defineix un partit no apte per a persones amb problemes cardiovasculars. Al menys esmicolàvem una ratxa negativa de dos partits que perdérem per la mínima i avui hem capgirat la tendència amb una mostra de coratge i veterania digne d’elogi.
Dissabte 12,30, pavelló de cine , bona parròquia puigsallista i moltes ganes de fer i veure bon basket esperonats pels espectaculars últims resultats.
Xiulet del senyor de gris i inici fulgurant dels nostres que amb un 7-0 fan callar l’afició local. Després remunten però sempre dominem el lluminós arribant a la fí del quart amb un just 13-16 que demostra que el Manyanet té bones individualitats i es un conjunt molt potent. Pel segon sortíem amb una tònica similar i potser hem fallat masses tirs lliures però paulatinament ens imposem al contrari que no està encertat cara cistella degut a la nostra asfixiant defensa.
Mitja part, 26-33 al marcador i sensació de tranquil·litat i control nostre. Tanta placidesa ens ha passat factura i amb una sèrie de contraatacs rapidíssims e inexplicables ens han clavat un parcial de 17-0 que hem hagut de fregar-nos els ulls doncs no donàvem crèdit al que estava succeint. Els hi entrava tot i érem completament incapaços de passar la pilota en condicions. Sis minuts sense encistellar i el 33 clavat allà dalt. Llavors ha vingut la nostra, una reacció de 11-0 , quin tobogan! I un parell d’accions per tots dos feien finalitzar el quart 47-47 i tot més obert que mai amb accions espectaculars dels cadets casolans pròpies de la NBA.
Anem pel definitiu i no quedaven ungles, molts nervis, la pilota pesava, les mans suaven, i els de casa que a falta de quatre minut marxaven de sis. La defensa zonal seva ens pesava però aconseguim reduir diferències i a falta de dos minuts 61-61 i tot per fer, comencem de nou. Tir lliure seu i avantatge de casa. Entrada de l’Edu i guanyem d’un. Rebots , passis , accions de tota mena i en Joan Calba que sota taulell firma un 62-65 a falta d’un minut,molt animat i corejat. Tres tirs lliures del mateix que... falla! Un altra acció del Xavi ,personal,i dos tirs més a... fora!!!! Ara falta nostra, dos trets que entren netes i polides i 64 -65.Setze segons eterns, la pilota que roda , gira ,cau, vola i la sirena final!!!! Un oe,oe,oe,oe,oe sorollós i fort surt de la grada nostra en contraposició al sector de casa molt discret i esportiu tot l’encontre. Amb cara de joia i satisfacció ens hem mirat ,quins moments viscuts, i quin patí déu meu, flashos únics per recordar. APOSTOFLANT!!!!
1x1 :
Josep Agustí : omnipresent i molt treballador .Encertat i regular,molt bé de tir exterior.
Eduard Baiges. Ha donat la cara com mai als moments difícils. Màxim anotador junt el Josep , amb etiqueta de veterà.
Xavi Casanovas : tasca molt feixuga de marcatge al millor pivot contrari. Tensió màxima ,domini de la situació i bona anotació .
Joan Calba . Encara no massa fi després de la seva lesió. Ha sorgit espectacularment quant més falta feia a l’equip. Ànims, els negres notant molt el seu estat.
Martin Bonet . Notable a la direcció i amb instint cara els pivots.
Marc Gebellí . Desprès d’una setmana mogudeta de lesions ha ajudat amb ganes tot hi no trobar-se al 100 per 100. Li ha faltat decidir-se cara cistella.
Oscar Font . Molt treballador i actiu ,li ha mancat un puntet per culminar les accions.
Alex Cristòfol . Ha jugat de base amb gran domini i control. Sense sort al tir.
Carles .Infantil amb bona pinta que venia a donar un cop de mà. S’ha trobat un partit que no ha permès un respir. Ha jugat un xic el primer temps , bé al rebot.
Bona feina del Raul Bonet i diumenge partit de la màxima a casa : Roda del Vendrell
EQUIPS PUIGCERVER SALLE 
Salle Reus