Un 1r. quart nefast i l’àrbitre impedeixen la victòria del cadet masculí groc.

06/02/2010 (17:30 h.).

Pavelló Salle Manresa.

21-3 és el parcial endossat pel manresans al 1r. quart. Els grocs desconeguts, impotents i desconcertats. No ho considero mèrit del rival, si no cúmul de despropòsits i excessiva manca de concentració dels nostres cadets.

Equip rival ben posicionat en defensa, ràpid en atac, amb bon joc interior i un considerable encert en el tir exterior. Equip massa contundent en els contactes, afavorit i potenciat per un arbitratge permissiu i casolà.

Els puigsallencs comencen a jugar al 2n. quart i quan si posen, si posen. Defensen millor, recuperen els esquemes d’atac, agafen to, milloren la confiança i per fi entren al partit. De perdre de 20 punts, arriben al descans amb un desavantatge reduït a la meitat.

Faltant uns 5 minuts es posen no més a 2 punts. A la pista un equip eufòric i amb ganes de victòria i l’altre tens i amb la por al cos. Però, si l’arbitratge ja no havia estat a l’alçada de les circumstàncies, a partir d’aleshores, es converteix amb el clar protagonista del partit, influint decisivament en el resultat final.

Demano disculpes per saltar-me la norma de no fer comentaris sobre l’àrbitre. Ja sabeu que recentment hem fet una xerrada - col·loquí sobre aquest tema. Però, honestament crec que no s’hauria de permetre, en partits de cert nivell, posar àrbitres inexperts i fatigats. És normal que en un mateix dia un àrbitre xiuli 2 partits al matí i 3 consecutius a la tarda o més ?. De veritat, no ho exagero, un arbitratge dolent, dolent i dolent...

Bé, per acabar simplement desitjar salut a tothom, bon rotllo i tenir en compte que el tema del arbitratge és un petit problema quan el comparem amb altres realitats de la vida i del mon. Tot és molt relatiu...

Visca el bàsquet, visca el PS i ànims als nostres jugadors per afrontar els propers reptes esportius... Ahhh. !!! i visca els bon àrbitres.

Ben cordialment,