Conjuntament amb el Comitè d’Àrbitres de la Representació Territorial de Basquetbol, la Junta Directiva del C. B. La Salle Reus i del Bàsquet Base Puigcerver Salle van organitzar una nova sessió formativa, amb l’objectiu d’ajudar a sensibilitzar a jugadors i familiars de la difícil i sovint desagraïda tasca d’aquest col·lectiu.
Van tenir l’ amabilitat d’ acompanyar-nos dirigint la sessió en Jordi Llaveria i Manel Del Amo com a responsables tècnics del Comitè i amb molts anys d’experiència, i dos joves representants de l’ escola d’ àrbitres , l’Alexandre i l’Èric.
En una primera convocatòria, la xerrada va anar adreçada als nostres jugadors i jugadores, convidant-los a “provar” l’experiència de “xiular”, a reflexionar sobre el paper de l’àrbitre dins el nostre esport, i de la necessitat de l’existència d’aquesta figura. Els nostres convidats van aconseguir crear un ambient molt distès, que va permetre la participació dels assistents, que es van interessar majoritàriament per situacions de joc curioses que sovint es produeixen i que tenen una lògica explicació si es disposa d’un bon coneixement del reglament, després d’analitzar diferents situacions de caire tècnic. Hi va haver molt interès per altres situacions anímiques i motivacionals, els agradava saber com podien aconseguir evadir-se de la pressió del públic, desentenent-se d’insults i comentaris desagradables, i continuar estimant i gaudint l’arbitratge.
Van ajudar molt l’experiència i saviesa del Jordi i del Manel, però també el caràcter obert i sincer de l’Àlex i el més aviat tímid de l’ Èric van que es gaudís d’estones molt divertides.
Va arribar l’hora d’iniciar la segona convocatòria, amb els pares, el caire de la mateixa es presentava més seriós, el Jordi va iniciar la xerrada, demanant ajut i recolzament pels àrbitres més joves, que sovint estaven sols, sense que ningú els ajudes i que moltes vegades plegaven per l’excés de pressió que havien de suportar, i de mica en mica ens anàvem posant vermells doncs ens sentíem eludits, tots els que escoltàvem n’havíem fet alguna, l’estirada d’orelles del Jordi ens deixava en evidència, però la sentencia final havia de ser contundent i definitiva “... i si fos un fill nostre, ens agradaria? “ .
Bé, segur que tots els assistents en varem treure conclusions , i com si una nit de cap d’any es tractes, plens de bons propòsits, “he de tenir més control”, “més respecte”, “més paciència”, “ser més comprensiu”, dono fe que segur que ho intentem, però companys l’endemà mateix “... en el fervor de la batalla”, si els nostres amics ens haguessin vist...ens haurien fet una segona xerrada?.
Gràcies per l’ intent.
EQUIPS PUIGCERVER SALLE 
Resultats
