Pavelló Joana Ballart de Valls.
7 de febrer de 2010 (12:00 h.).
Per a preparar el partit a la capital de l’Alt Camp, calçotada prèvia i ambient festiu a cal Llorach Espinosa. Dissabte 6 de febrer serà recordat per tots nosaltres com una jornada molt especial...
Un dia esplèndid, ideal per a jugar a bàsquet enfront d’un dels clubs més emblemàtics de les nostres comarques. Pavelló en perfecte estat de revista, impecable. Enfront, un rival molt conegut, que ens acompanya des de fa molts anys, en totes les competicions. Probablement, amb els nostres amics del CBT, representen a tota una generació d’equips i jugadors de bàsquet. La generació del 1994. No crec que m’equivoques si afirmes que és una de les generacions que està donant més nivell al bàsquet tarragoní.
L’encontre s’ha disputat amb esportivitat. Les aficions s’han comportat correctament, l’arbitratge ha passat desapercebut i els jugadors s’han comportat amb noblesa. Això no vol dir que hagi estat un partit plàcid i còmode per a ningú. Els equips han lluitat de valent, les defenses han pressionat molt i les cistelles que s’aconseguien estaven força treballades.
Els reusencs sempre han anat pel davant fins aconseguir una clara victòria, tal com reflexa el marcador final amb una important diferencia de 16 punts. No obstant, en algunes fases del partit els vallencs s’han apropat perillosament, sobre tot gràcies a un notable encert en triples. Probablement, també coincidia amb una excessiva relaxació defensiva dels nostres cadets.
La impressió de que el Puigcerver Salle s’ha mostrat com a un equip més compacte i més complet dins la pista, no l’he tingut clara fins a l’hora de fer aquesta crònica i poder reflexionar amb més tranquil·litat tot el desenvolupament de l’encontre. He de reconèixer que “in situ” i en directe he patit més del compte i en alguns moments, la tensió del partit m’ha desesperat en excés.
Coneixeu alguna herba sedativa que no sigui clandestina ?...
Ben cordialment,
Xavi Aguilar.
EQUIPS PUIGCERVER SALLE 
Equips club