Un altra edició de les 12 hores i especial per a molts dels qui per primer cop les hem viscut, permeteu-me un punt de vista dels qui ara comencem una mica diferent doncs les gràcies a tots els qui han fet possible el petit miracle de tal esdeveniment han quedat mes que bé reflectides amb la sempre acurada i encertada opinió del nostra amic i company Xavi Aguilar, al qui em permeto nombrar-lo i felicitar efusivament doncs la seva honestedat al fer l’article ha fet que no quedés prou ben palesa la seva tasca envers l’organització del torneig.
Pel que a mi em pertoca i vist sota el meu parer de primerenc cal enumerar per fer una mica d’ambient dels moments viscuts una sèrie de petits comentaris que em permetré d’anomenar “tres segons” , temps emprat en el lèxic propi del bàsket i que es poc més o menys el que tardareu en llegir-les.
Ambient general:
-Divendres, ambient sensacional a les pistes de dintre del pavelló. Trobo que la mainada corria més que al carrer doncs el paviment i l’escenari ajuden a que tots s’esforcin més. Talment com espurnes amb molts crits i ànims del respectable.
-Un partidet dels alevins 1998 que s’ens va escapar per ben poc, llàstima Raulet haguéssim fet història guanyant al debut enfront tot un Olimpico de Madrid. Potser per quedar bé davant la candidatura olímpica Madrid 2016?
Cadires als camps exteriors, ja era hora,! Perquè no posar-les a tots els partits de les lligues regulars, i acontentar als soferts paganinis?
- Vaig anar al bar a buscar donettes i les va servir la MVP de les fèmines 1997, la Marìa amb molta simpatia. Aquí penca tothom.
- Parlant de la Maria Martiàñez , l’any proper al Sarrià? Un moixonet va cantar , va nena, tu si que vales!
- Al bar hi vaig trobar en Martin Bonet , i .... tota la seva família! Renoi això si que es col•laborar amb equip! El dissabte el primer bocata venut va ser el que em vaig cruspí jo, això si que es d’autèntic!
Molt boniques les taules i cadires per sota els arbres, per fer l’aperitiu al migdia.
-La dualitat Puigcerver-Salle va funcionar perfectament. L’ambient al Puigcerver era molt bo i les pistes contigües donen una alè de gran esdeveniment i fan mès espectacular la competició. No es perdia res i el servei de bar enfront les pistes era perfecte.
Sobre els equips participants:
-Els tres pivots del CAJASOL SEVILLA , quins aligots!si ens confonien amb l’àrbitre, el “petit” Pere Rodriguez.
- El base del joventut del 98. Responia al nom d’en Bernat ,ros, petit i amb cara de mala llet. Quant sortia a la pista semblava un globus punxat tirant aire, tot un espectacle que ja havia presenciat a Andorra la setmana passada.(participava el mateix equip)
- Les dues torres del Cornellà.97. Alts fornits i bastant proporcionats , jugaven prou ràpids i lleugers donada la seva envergadura. Per cert el pivot defensiu hereu d’una família de altura, segons explicava en Ferré , amb germans a les seleccions catalanes.
- Espectacular la final masculina del 97. Els entrenadors demanaren aturà el temps els últims dos minuts. I a falta de 5 segons empataven el DELFOS CORNELLA i el PAIDOS SANT FRUITÒS. Un últim contraatac va decidir la semifinal i per por a no fer una falta letal va guanyar el Cornellà per dos. Amb dos paraules: IMPRE ZIONANTE
-Lleig, molt lleig l’acció xulesca del Paidos 97. Jugaven contra els nostres i guanyant de molt ,crit de COCODRIL!!!! Tots a terra , els nostres es queden parats , moment que aprofita el seu base per entrar la pilota a cistella. Calia la plantofada?
No s’entén la poca esportivitat d’aquest equip.
-Vaig trobar a faltar alguna smashada , en canvi a Andorra el fi de setmana passat un jugador de Tenerife volava com el mateix Rudy i contra els nostres ens la va endinyar.
-El nostre enemic de l’anima el CEIP Joan Rebull encara va guanyar un partidet, si es que hi posen ganes els payos!
- El Raul no va parar, semblava l’home orquestra. Que noi per l’any proper equipets competitius “full equip” made in Puigcerver?. Ara a més de organitzar ja tenim ganes de fer-ho bé i veig un cinquè i un quart amb molta fusta.
- Parlant de quart , gran torneig dels benjamins del 1999.Com han demostrat tota la temporada son uns “cracks” que no s’espanten del nom del contrari. Ah i la pancarta amb això de que jugar a la Salle es una canya, de primera!
- De les noies varen lluitar molt enfront equips molt competitius i les guanyadores del Torneig dels Pirineos (casi na)ho van fer d’allò mes bé.
Als medis de comunicació:
- Gràcies al Jordi Benavent de la grada de REUS TV. Ens va oferir bons moments amb l’entrevista amb en Bonet i Calba i el dilluns ens passava un resum del torneig amb imatges cedides no se per qui, potser Anton Ferré?
- Mercès al bon amic Jaume Rofes del IMPACTE 48.No va pogué portar la pancarta a temps però diu que vol els resultats per publicar-ho.
- Dilluns va sortir la noticia de la celebració al gratuït MES. Igual que al diari digital REUS 24 HORES.
- Agrair al Francesc Joan del DIARI TARRAGONA el seu interès i la publicació el divendres de la foto del equip preparat per al torneig. També falta de publicar els resultats i les impressions de la celebració.
- Sobre l’espeaker, (servidor)
-Contractat pel senyor de les peles (en Llorach) a cop de talonari , concretament a les 12 del mati del diumenge, tant els hi va costar decidir-se a la junta?
- Davant de la insistència de la directiva vaig tindre de claudicar i empassar-me el batibull de la dona per arribar a les quatre a casa!
- Ja que ningú l’anomena , ressaltar al gran DJ en Descarrega que posava la música amb mà de seda i que inclòs es va atrevir a demanar-me que a la mitja part emulés l’espectacle i el ball del Mamma Mia al mig de la pista, serà cara el vailet!!!
- Per l’any que ve les de rítmica ,que tant ens disputen el pavelló, de chears-leaders?
Potser seria la forma de lligar-ho tot...
-També un 10 als micròfons sense fil que gasten a la organització. Quina virgueria!. Acostumat a la carxofa que a vegades va bé per amagar-te semblava “nuet” davant el públic present
- Fins i tot em vaig permetre una broma entre les noies d’un equip, li reia amb conya mentre parlava per megafonia. Em mirava amb una cara estranyada com si el que sentia fos play-back.
- Ens va visitar en Joan Tardà de ERC i al referir-me com havia de presentar em diuen: amb català o amb castellà que ja ha degut marxar. Començo a parlar i va ser el primer que vaig veure. Un nus a la gola i ja no sabia ni amb quina llengua expressar-me.
- Aquest neguit va durar tota la cerimònia. Al final vaig passar com vaig pogué però contínuament tenia indicacions per tot arreu i com havia de llegir i argumentar perdia el fil i a vegades no sabia bé on era. Sort del “petit” Sardà que baixava a donar-me indicacions.
- També gràcies al “incombustible” vicepresident en Xavi Calba, en tot moment atès i simpaticot amb les experiències viscudes al micròfon d’anteriors ocasions.
- Cada vegada que mirava i veia el reguitzell d’autoritats expectants davant qui donava el trofeu, llegia el paper i entre mi pensava: que coi hi faig jo aquí?
- Vaig estar molta estona amb el cap de premsa i càmera ocasional Toni Ferré. El que sap aquest home de bàsket, de jugadors , de lligues i de pàgines viscudes. Talment una veritable enciclopèdia i sempre a punt per donar un cop de mà. No m’estranyen les cròniques que fa, autèntiques disseccions del partits analitzats quatre-centes vegades a casa amb el vídeo!!!
Bé estic segur que m’he deixat moltes coses i que tots tenim anècdotes i petites coses viscudes i boniques de recordar, si us sembla bé no es talleu, podeu continuar tots vosaltres amb la secció tres segons,
ENHORABONA COMITE ORGANITZADOR XVIII 12 HORES MINIBASKET 2009.
Armand.
EQUIPS PUIGCERVER SALLE 
Salle Reus
